Un estudi pioner sobre la càrrega de les cuidadores i el procés de recuperació en salut mental
L’article «Associacions entre el procés de recuperació i la càrrega del cuidador en trastorns mentals greus: un estudi transversal exploratori», relacionat amb l’avaluació del programa Activa’t per la Salut Mental, s’ha publicat a la revista Humanities & Social Sciences Communications (Springer Nature), que ocupa la primera posició en Humanitats amb enfocament transversal i la segona en ciències socials amb enfocament interdisciplinari (primer quartil).
Aquest article ha estat possible gràcies als impulsors del projecte, Salut Mental Catalunya i la Generalitat de Catalunya, i diversos centres col·laboradors, com la Fundació Hospitalàries de Sant Boi de Llobregat.
Un estudi pioner sobre la càrrega de les persones cuidadores
La rellevància de l’article rau en el fet que, per primera vegada, analitza la situació en què es trobaven les persones usuàries dels serveis de salut mental i les seves cuidadores principals abans d’iniciar una intervenció.
L’estudi examina, mitjançant instruments estandarditzats, la relació entre la càrrega de les cuidadores i les diferents etapes de recuperació en persones amb trastorns mentals greus. Per fer-ho, es va dur a terme un estudi transversal amb la participació de 223 famílies vinculades al projecte.
Principals resultats de l’estudi
Els resultats mostren que la càrrega de les cuidadores varia de manera significativa al llarg del procés de recuperació. El nivell més elevat s’observa durant l’etapa de moratòria, mentre que disminueix notablement en les etapes de consciència i creixement. El suport a les activitats quotidianes, les alteracions de la rutina i les dificultats econòmiques són les fonts més freqüents de càrrega. Tot i que la gestió de comportaments problemàtics és menys habitual, és la que genera un major impacte emocional en les cuidadores.
En el context català, on les famílies tenen un paper central en el suport a les persones amb trastorns mentals greus, la càrrega de la persona cuidadora mostra una relació estreta amb la gravetat de la problemàtica i amb l’estat de recuperació. El perfil de les cuidadores —majoritàriament dones d’edat avançada i mares— i les càrregues descrites són coherents amb altres estudis realitzats a l’Estat espanyol.
L’elevada càrrega durant l’etapa de moratòria reflecteix la forta interrupció que pateixen les vides i les relacions de les cuidadores. A mesura que augmenta la consciència sobre la problemàtica, l’estrès tendeix a disminuir, tot i que les demandes poden tornar a créixer en etapes posteriors, quan les persones ateses busquen més autonomia i reintegració. L’alleujament més sostingut sol aparèixer en l’etapa de creixement, quan l’adaptació i les estratègies d’afrontament es consoliden.
La càrrega de la cura no sembla estar associada a un únic factor intern. Aspectes com l’esperança, la identitat, el sentit de la vida o la responsabilitat personal influeixen de manera similar en la percepció de la càrrega.
Avaluar la càrrega de les cuidadores: una necessitat clau
En conjunt, les troballes indiquen que la recuperació personal de la persona atesa i l’experiència del cuidador estan estretament relacionades, però no segueixen un patró lineal. Això implica que una atenció de qualitat no pot centrar-se només en la reducció de símptomes, sinó que ha d’incorporar també elements com el sentit vital i la reconstrucció de la identitat, tal com recomana l’Organització Mundial de la Salut.
Aquest fet posa de manifest la necessitat d’enfocaments adaptats a cada etapa del procés de recuperació, que tinguin en compte tant el recorregut de la persona atesa com el benestar de les cuidadores. Especialment, en les fases inicials, és clau reforçar el suport, potenciar els recursos centrats en la família i ampliar els suports formals per reduir l’impacte econòmic i les dificultats del dia a dia.
El suport pràctic, com l’ajuda externa en les tasques domèstiques, pot disminuir de manera significativa la càrrega objectiva de la persona cuidadora i facilitar la seva participació en recursos d’acompanyament i suport en salut mental, sense comprometre les responsabilitats de cura.
Reflexions i conclusions de l’article
El model de recuperació promou una visió integradora centrada en la recuperació de la persona, la ciutadania i l’empoderament en els entorns socials quotidians. L’atenció en salut mental ha d’anar més enllà de la gestió de símptomes i riscos, i promoure activament la recuperació.
Els enfocaments col·laboratius són essencials per facilitar les transicions, especialment el pas de la moratòria a la presa de consciència. Tanmateix, sense un accés continuat a professionals formats i a suport pràctic, aquestes intervencions poden tenir un impacte limitat.
En aquest sentit, és fonamental que les administracions públiques garanteixin els recursos necessaris perquè les persones amb problemàtica de salut mental i les seves famílies puguin accedir a ajuda domiciliària quan les tasques quotidianes no es poden gestionar de manera autònoma. Aquest tipus de mesures no només alleugereixen la càrrega de les cuidadores, sinó que també contribueixen a generar ocupació, estimular l’economia local i oferir respostes culturalment adaptades.
Altres articles publicats del projecte Activa’t per la Salut Mental
L’any 2025 vam publicar, en la prestigiosa revista American Journal of Community Psychology, un article que analitzava les barreres i facilitadors que troben les persones moderadores a l’hora d’iniciar Grups d’Ajuda Mútua (GAM).
L’any 2023 vam publicar, en la revista American Journal of Othspsychiatry, un article sobre els resultats de l’avaluació del projecte Activa’t per la salut mental. L’article avaluava l’impacte en la salut de les activitats grupals incloses al circuit Activa’t per la salut mental (psicoeducació, formació per l’empoderament i grups de suport mutu) en una mostra de 444 persones (222 amb experiència en primera persona i 222 familiars)
L’any 2022, també es va publicar, en la revista Informaciones Psiquiátricas, un article sobre la situació dels familiars abans d’iniciar la seva participació en el projecte (línia base), en el qual s’analitzava les càrregues de cura i el seu suport social percebut.
El mateix any, vam publicar un article en la revista especialitzada en temes de salut pública International Journal of Environmental Research and Public Health, on s’analitzava la interacció de la participació i impacte d’un dels membres de la unitat familiar en els resultats de l’altre.
Més informació
Si voleu més informació sobre l’avaluació, podeu recuperar els resultats de l’estudi experimental portat a terme per Ivàlua, l’any 2019, i ampliar la informació sobre l’efectivitat de l’Activa’t per la salut mental en la recuperació de les persones i en la millora de l’experiència de cura dels seus familiars.
