ORGANITZACIÓ MUNDIAL DE LA SALUT
Apoderament de l’usuari de salut mental en la declaració de l’Oficina Regional per a Europa de l’OMS
En aquesta declaració es defineix l’apoderament, se’n descriuen els reptes, s’identifiquen les perspectives i els elements dels quals consta i es proposen actuacions. També s’identifiquen els aspectes multidimensionals de l’apoderament: «si no és que els nivells individual, social i de servei estiguin alineats, les iniciatives d’apoderament no seran efectives i l’estigma, la discriminació i la marginació continuaran. La falta d’apoderament i la necessitat d’enfortir-lo en els usuaris i els cuidadors han de ser acceptades per tothom. El respecte i el creixement són els reptes clau sobre els quals s’ha d’actuar i han de ser reconeguts per tothom i a tot arreu».
Apoderar els individus, apoderar les comunitats
L’OMS considera que ‘l’apoderament’ és un concepte essencial per a la promoció de la salut. La Declaració d’Alma-Ata (1) i la Carta d’Ottawa per a la Promoció de la Salut (2) reconeixen la seva importància per a la prevenció (de la malaltia) i la promoció de la salut. Un dels sis punts clau per a la guia d’actuacions que apareixen en l’Estratègia Europea de Prevenció i Control de les Malalties no Transmissibles (3) estableix que «les persones han de ser apoderades per promocionar la seva pròpia salut, per interactuar amb els serveis sanitaris i per participar activament en la gestió de la malaltia». La Declaració de Salut Mental per a Europa, (4) el Pla d’Acció en Salut Mental per a Europa (5) i el Pacte Europeu per a la Salut Mental i el Benestar (6) reconeixen que l’apoderament de les persones amb problemes de salut mental i dels seus cuidadors és prioritari en les properes dècades.
L’apoderament ha de donar-se, de forma simultània, a nivell poblacional i individual, ja que consisteix en un procés social multidimensional, a través del qual els individus i els grups aconsegueixen un millor coneixement i un major control sobre les seves vides.
Com a conseqüència, poden transformar el seu entorn social i polític per millorar les seves circumstàncies vitals que estan relacionades amb la salut.
Estar inclòs en la societat en la qual es viu és vital per a l’apoderament material, psicosocial i polític que sosté el benestar social i el dret a la salut. Atès que la salut és un dret fonamental, l’apoderament dels pacients i de les seves famílies, amics o altres cuidadors informals, és una tasca social que fomenta que comunitats, llocs de feina, sindicats, institucions educatives i organitzacions de voluntariat respectin la salut i el benestar dels individus i de la població i que actuïn de forma que impulsin l’apoderament d’individus i grups perquè respectin els seus propis drets, i els dels altres, a la salut i al benestar.
Destaquem alguns dels elements d’aquesta declaració
A nivell individual
L’apoderament és un element important del desenvolupament humà. És un procés de presa de control i de responsabilitat de les actuacions que té com a propòsit assolir la totalitat de la seva capacitat. Aquest procés consta de quatre dimensions, que són les següents:
- autoconfiança,
- participació en les decisions
- dignitat i respecte
- pertinença i contribució a una societat més plural
Per a l’individu, el procés d’apoderament significa vèncer una situació d’impotència i adquirir control sobre la seva pròpia vida. Aquest procés comença per la definició individual de les necessitats i els objectius desitjats centrant-se en el desenvolupament de les capacitats i dels recursos que li donen suport. L’apoderament dels individus està dirigit a ajudar a l’autodeterminació i l’autonomia, perquè pugui exercir més influència en la presa de decisions socials i polítiques, i per augmentar la seva autoestima.
Les comunitats poden donar suport als individus en aquest procés, establint xarxes socials i mobilitzant ajuda social; així es millora la cohesió entre individus i es pot donar suport a les persones amb períodes de vulnerabilitat.
Apoderament de l’usuari i del cuidador en la salut mental
En el context de la salut mental, l’apoderament es refereix al nivell d’elecció, influència i control que els usuaris d’aquests serveis exerceixen en les situacions relatives a la seva vida. La clau de l’apoderament és l’eliminació dels impediments formals i informals, així com la transformació de les relacions de poder entre individus, comunitats, serveis i governs.
El poder esdevé un element clau quan es parla d’apoderament, i un element important en les estratègies d’apoderament és:
«Desafiar el control i la injustícia social mitjançant procediments polítics, socials i psicològics, que deixin al descobert els mecanismes de control, barreres institucionals i estructurals, normes culturals i prejudicis socials, amb la finalitat de capacitar les persones per tal que enfrontin l’opressió internalitzada…»
«En el passat, les persones amb problemes de salut mental no hem tingut veu. Ni elles ni les seves famílies participaven de la presa de decisions quan anaven als serveis de salut mental, i continuen estant en risc d’exclusió social i discriminació en totes les facetes de la vida.»
El desapoderament dels usuaris i les usuàries dels serveis de salut mental opera a tots els nivells. A nivell social i estructural, l’estigma està present en totes les societats i existeixen molts impediments per a un ple accés al treball i a altres activitats socials. En els nivells d’organització i prestació dels serveis, les persones que utilitzen els serveis de salut mental estan mal informades, i sovint no se les consulta o no són tractades adequadament. En l’aspecte individual, haver experimentat problemes de salut mental pot tenir efectes prolongats en els sentiments d’identitat i autoestima; és a dir: l’individu internalitza l’estigma.
Està demostrat que la falta d’influència i control pot conduir a resultats negatius per a la salut. Al contrari, l’habilitat per exercir control i influència pot actuar com un factor protector en situacions de risc de malaltia. La impotència s’ha revelat com un factor de risc clau en l’etiologia de la malaltia, i hi ha proves en diferents camps que suggereixen que apoderar no és només un conjunt de valors, sinó que també produeix resultats positius, com són: augment del benestar emocional, independència, motivació per participar i majors estratègies afectives per saber conviure amb la malaltia.
Perspectives d’usuaris i cuidadors en relació amb l’apoderament
Els usuaris i els cuidadors consideren que és important apostar per les qüestions següents:
- dret a l’autonomia i a l’autodeterminació
- dret a serveis accessibles i adequats
- avaluació dels serveis per part dels usuaris
- dret al reconeixement com a persona davant la llei sense cap discriminació
- combatiment de l’estigmatització dels trastorns mentals
- creació de més serveis inclusius i respectuosos amb la implicació d’usuaris i cuidadors.
Poder per prendre decisions
De vegades, els professionals de salut mental consideren que als usuaris del servei i a les seves famílies els falta capacitat per prendre decisions o per fer-ho correctament.
Com a conseqüència d’això, els serveis adopten, sovint, una postura paternalista limitant el nombre o la qualitat de les decisions que poden prendre els usuaris i les seves famílies. S’ha de ressaltar que sense suport en la presa de decisions els usuaris queden atrapats en relacions de dependència que es prolonguen en el temps. Ningú no pot ser independent si no té ocasió de prendre decisions importants sobre la seva vida.
En alguns casos, la negació de la capacitat jurídica és l’obstacle principal per a la presa de decisions: es prohibeix legalment a una persona que prengui decisions. Les persones amb problemes de salut mental haurien de poder gaudir de capacitat jurídica, en termes d’igualtat, en tots els aspectes de la vida i, així mateix, els estats tenen l’obligació de proporcionar ajuda a les persones que necessiten assistència per prendre decisions.
Accés a la informació i als recursos
Les decisions no es prenen en buit. Les persones només decideixen correctament quan tenen la informació suficient per valorar les conseqüències que es deriven de diverses possibilitats d’elecció. En altres paraules: les decisions han de ser informades. De nou, i com a conseqüència del paternalisme, els professionals de salut mental restringeixen freqüentment la informació creient que ho fan en benefici dels usuaris. Aquest fet es converteix en una premissa que es compleix, ja que la falta d’informació adequada fa que els usuaris decideixin d’una forma que confirma la creença dels professionals sobre la seva inadequació per prendre decisions.
Assortiment d’opcions on escollir
Fer una elecció sensata significa que els usuaris han pogut conèixer totes les opcions pertinents possibles, i que han rebut tota l’ajuda requerida i adequada per fer aquesta elecció.
Perspectiva dels cuidadors
Els cuidadors, i les seves famílies i amics, tenen les seves pròpies necessitats. Encara que cuidar els altres pot ser una experiència altament positiva, molts autors descriuen el seu impacte en terme de càrrega, tant subjectiva (percebuda) com objectiva (mala salut, càrrega econòmica, rutina diària aliena al cuidador).
A continuació es recullen accions recomanades per apoderar els usuaris i els cuidadors.
En la psicologia comunitària, alguns dels primers autors a definir aquest concepte són Julian Rappaport i Marc Zimmerman, preocupats per desenvolupar les bases científiques d’aquesta disciplina. Defineixen ‘empowerment’ com:
En la 
En el 
