L’apoderament s’ha convertit en els darrers anys en un terme que acompanya la definició de polítiques públiques, programes, projectes, estratègies i tot tipus d’accions, i que també ha entrat a formar part del vocabulari de la salut mental.
En la psicologia comunitària, alguns dels primers autors a definir aquest concepte són Julian Rappaport i Marc Zimmerman, preocupats per desenvolupar les bases científiques d’aquesta disciplina. Defineixen ‘empowerment’ com:
«El poder que exerceixen els individus sobre les seves pròpies vides, a la vegada que participen democràticament en la vida de la comunitat.» (Rappaport, 1987)
«L’autodeterminació o potenciació psicològica (altres maneres d’anomenar l’empowerment) s’obté amb l’enfortiment de tres dimensions de la persona: el sentit del control personal (dimensió interna), la comprensió crítica de l’entorn sociopolític (dimensió externa) i els seus esforços per exercir un control sobre aquest entorn (dimensió conductual).» (Zimmerman, 2000)
Pels membres del Comitè d’Experts l’apoderament és un procés pel qual les persones que som usuàries del sistema de salut mental guanyem capacitats i poder per reorientar els desequilibris que es reprodueixen entre els usuaris (les persones amb problemes de salut mental i els seus familiars) i els professionals.
Fomentar el diàleg com a base, el respecte a la dignitat de les persones i l’acció informada són aspectes clau per anar en la direcció que permeti assolir el control personal, la comprensió crítica i la capacitat d’incidència en l’entorn i en el propi procés de recuperació i realització del projecte de vida.
L’apoderament és una fita, un procés per vèncer una situació d’impotència i adquirir control de la pròpia vida. Des d’aquesta perspectiva, es presenta com una via per fomentar la participació en la presa de decisions en tots els àmbits i nivells del trànsit pel sistema sanitari i per assumir un paper actiu en la pròpia recuperació.
Per promoure l’apoderament en salut mental cal garantir:
- L’accés a la informació i als recursos.
- La possibilitat de tenir diverses opcions on escollir.
- L’assoliment de poder per prendre decisions.
- El diàleg i el treball en grup (en un nivell d’organització local) i, si és necessari, realitzar acció en la comunitat; reclamar drets o injustícies a nivell legislatiu i polític, i reclamar serveis socials o sanitaris, o formació.