La trobada, marcada per l’ambient festiu, va ser una oportunitat per compartir una bona estona presencialment i veure’s més enllà de les pantalles
El passat divendres 28 d’octubre, els i les moderadores dels Grups d’Ajuda Mútua (GAM) de Salut Mental Catalunya van celebrar la seva trobada anual al restaurant La Gran Olla de Granollers. Enguany, aquesta trobada ha pogut ser, per fi, presencial, després que la pandèmia hagi dificultat les trobades amb aquest format en els darrer anys. 30 persones moderadores d’arreu de Catalunya, sobretot GAM de les nostres associacions federades i altres, van participar en una trobada que va ser de caire lúdic i afectiu, amb l’objectiu principal de valorar i reconèixer la gran feina de suport mutu que fan les moderadores de GAM de manera voluntària així com de compartir una bona estona dinant plegades com una gran família de suport. La trobada va estar marcada per les ganes de compartir una bona estona presencialment i moltes persones van tenir l’oportunitat de conèixer-se en persona, ja que només s’havien pogut veure a través de les pantalles dels GAM online. S’hi va respirar un ambient d’alegria i emotivitat que van convertir la trobada en tot un èxit.
A més, dues de les persones que van assistir a la trobada van recitar de manera espontània un parell de poesies molt boniques relacionades amb els GAM, que us compartim a continuació:
Si en la lucha el destino te derriba,
si todo en tu camino es cuesta arriba,
si tu sonrisa es ansia satisfecha,
si hay faena excesiva y vil cosecha,
si a tu caudal se contraponen diques,
date una tregua, iPero no claudiques!
Rudyard Kippling.
Porque en esta vida nada es definitivo,
toma en cuenta que: todo pasa, todo llega y todo vuelve.
Pero la huella que dejes
Permanece para siempre.
Así de la mano juntos
Si tu Caes yo soy tu bastón,
Si yo resbaló tu mi tesón
Caminando juntos andaremos mejor
Ayudando a otros
A caminar sin temor.
Quién dijo que no hay esperanza
Ante el estigma , y la aflicción,
La confianza es un recurso
Que supera todo temor.
Por eso debes de saber
Que si tu Caes,
a tu lado estoy yo
Si derramas lagrimas
Las guardo en mi corazón
Quizás pienses en tu interior
que la vida solo es dolor
Que controla tu mente,
Tus actos, y motivación
Pero la huella que dejes
Permanecerá para siempre.
Así de la mano juntos
Si tu Caes yo soy tu bastón,
Si yo resbaló tu mi tesón
Caminando juntos andaremos mejor
Ayudando a otros
A caminar sin temor.
Josep Àngel, moderador de GAM.
Punyal
No em diguis que no és dolor
aquesta angoixa que m’ofega.
No em diguis que no tingui por
a aquest patir que em supera.
No em diguis que no és de debò,
que la imaginació m’enreda.
No m’ho diguis perquè tu no saps
el que se sent quan et turmenta.
És un punyal molt ben esmolat,
que em fereix quan em travessa.
No deixa ni marca ni senyal,
ni cap sutura em pot curar.
Llàgrimes de sang que no es veuen,
tota la meva pell impregnen
quan aquest remolí em sacseja.
No em diguis que he de ser valenta
i sigues la mà que em sustenta.
Que m’acompanya en el dolor,
quan aquesta angoixa m’ofega.
Alba Corcoi (Alba Muntadas), moderadora de GAM
